El
diumenge 20 de juliol, vaig poder assistir a la visita organitzada pel Cercle
d’Agermanament Occitano Català a l’Arxiu-Biblioteca Cardona en la vila de Pals.
Acollits molt afectuosament per Joan Cardona i la seva esposa en el seu mas vam
poder visitar el que deu ser el fons bibliogràfic en llengua occitana més
important de Catalunya (prop de les 2000 entrades).
La
visita proposada pel CAOC s’emmarcava en els actes en motiu del centenari de
Frederic Mistral i, per aquest motiu s’havia destacat la secció dedicada
exclusivament a Frederic Mistral, amb la seva obra en occità, també en català,
i estudis sobre la seva figura i obra.
Però
l’extraordinari fons abraça tots els vessants de la producció literària i
lingüística en llengua occitana: obres de Joan Bodon i Pèire Bec o tants altres
autors occitans antics i contemporanis en tots els dialectes de l’occità. Gramàtiques,
diccionaris, obres de Jacme Taupiac, Robert Lafont o Joan Salvat, per posar-ne
algun. O, com no podia faltar, Lou Tresor dòu felibrige, la monumental obra
lexicogràfica de Frederic Mistral i, per si fos poc en dues edicions diferents!
Biografies, traduccions, estudis i assajos històrics i artístics, literaris i
lingüístics o una destacada col·lecció de revistes i publicacions periòdiques
com la revista Oc. Destaquen també un
reeixit apartat amb obres trobadoresques i literatura medieval i, lògicament,
un lluït apartat dedicat a la Val d’Aran, així com un bon gruix d’obres
infantils en occità, amb un Astèrix
inclòs. En definitiva un fons difícil de trobar nascut de l’activisme
occitanista militant de Joan Cardona.
Per
acabar d’amenitzar el matí, el CAOC ens va projectar una pel·lícula d’animació
basada en el vuitè cant de Mirèio, el
de la partida de Mireia cap a la Crau i les Santes Maries, en versió occitana. En
paraules de Núria Ontiveros del CAOC “una petita joia”, com a colofó a un matí
de descoberta.
A ben
dinat, acompanyats del cronista local de Pals, Narcís Subirana, vam passejar
pel nucli històric fins que un anunciat xàfec ens recloguí sota la volta d’un
carreró de la vila medieval. La mullena que, poc a poc, anava envaint la fràgil
vestimenta estiuenca o els regalims de la roba més xopa dels agosarats que
anaren a buscar els vehicles, foren el comiat improvisat a una jornada
entranyable.
Des
d’aquestes ratlles felicitem als propietaris de l’Arxiu-biblioteca, agraint-los
l’acollida tot animant-los en la seva tasca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada