En el context dur i difícil de la postguerra i la grisor del primer franquisme, les inquietuds intel·lectuals dels mataronins s’havien d’aplegar en tertúlies més o menys improvisades –tímidament, privadament– en cases particulars, on modestos cenacles d'amics amb inquietuds culturals provaven de superar el trist panorama cultural d’aquell moment.
El primer
d'aquests cenacles fou La colla dels
dijous (1942-1952), que es reunia a casa de l'empresari i delegat d’Auxilio
Social Joan Mas Cochelo. Les trobades van fer de pont incorporant persones que
abans de la guerra havien participat a les tertúlies del Cau Grillat. Entre els
més assidus hi hauria Francesc Belcos, Manuel Cuyàs, Martí Fité, Joan Gual,
Jesús Illa, Alfred Opisso, Josep Reniu, Joan Rectoret, Elisard Sala, Lluís Terricabres, Enric Tria o
Joan Tutó i Josep Punsola que hi entra de la mà del llibreter Enric Tria.
Per aquelles trobades en la biblioteca de l’empresari hi van passar personatges
rellevants, com Josep Pla o Josep Maria de Sagarra.
A partir del
1947, a casa de la família Arenas i alguna vegada a casa de l’arqueòleg Marià Ribas es reunirien el Gremi de Belles Arts amb alguns dels habituals de La colla i els germans Jaume i Jordi Arenas,
Marià Ribas, Esteve Albert, Enric Torra i Vicenç Arís. Josep Punsola s'hi incorporà el
juliol 1947.
Un nou grup
aprofitaria el Museu de Mataró: la Secció
d'Història i Arqueologia del Museu que, presidida per Marià Ribas, edità la
revista Museu en català el gener 1948
i que el 1950 fou suspesa per ordre governativa. En la junta de l'entitat hi
figuren Jesús Illa, Jaume Lladó, Esteve Albert, Lluís Ferrer i Santiago
Martínez. Entre els
col·laboradors hi trobem Jordi
Arenas, Enric Torra, el pare Joan Roig i Josep Punsola.
Una altra
tertúlia és la que es celebrava a la rebotiga de la barberia del músic Joan
Tutó, coneguda per El Canelobre que devia
el nom al canelobre que presidia l’estança. Hi assistien molts dels que ja hem
esmentat com Martí Fité, Josep Reniu, Lluís Terricabres, Elisard Sala o Josep
Punsola. Cal afegir-hi també Amadeu Casanovas.
Aprofitant
l’aixopluc de la secció mataronina de la UEC es va crear la Colla
Pic i Pala, impulsada per Josep Punsola. A la Colla s’hi trobaren personatges que més endavant serien claus per
la dinamització cultural de la ciutat i que ja hem anat trobant abans: Manuel
Cuyàs, Josep Reniu, Lluís Terricabras o Enric Fité.
Un nou
grupuscle fou impulsat per l’escolapi Joan Roig a mitjans dels anys quaranta i
prengué per nom: Cor (Cavallers de l'Ordre del Retrobament). Tenia un marcat
interès catalanista i foren celebres les trobades al Montseny amb mossèn Pere
Ribot. Entre els més assidus hi trobem un cop més a Jaume i Jordi Arenas, Marià Ribas, Joan Tutó, Josep Reniu, Esteve
Albert, Jesus Illa o Josep Punsola que hi tingué un paper destacat col·laborant
amb el pare Roig. Cal afegir també a Jaume Llado, Josep Maria de Casacuberta,
Fèlix Cucurull.
Però la
tertúlia més coneguda, oberta al públic i de més llarg recorregut, s’inaugurà el
1949 de la mà de Lluís Terricabres, l'aixopluc de Joaquim Casas i l'orientació
intel·lectual d'Antoni Comas: la Tertúlia
del Racó. Fou precísament Josep Punsola qui encoratjà Lluís Terricabres,
Terri, a convertir les golfes del casal barroc del carrer Bonaire de Mataró, en
sala d'actes on celebrar reunions i tertúlies d'art, de poesia, de música... de
cultura. Terri batejà aquell modest espai sota teulada amb el nom El Recés. Un nom que per al seu amic
Esteve Albert tenia massa ressonàncies "de missa i d'exercicis
espirituals" i que rebatejà amb el nom El
Racó. La sala s'inaugurà el febrer d'aquell any amb una conferència del
poeta Lluís Gassó i Carbonell. Va ser l'única tertúlia a la qual assistí Punsola.
Durant trenta anys, cada dissabte, Terri hi presentà un conferenciant. L'estol
de noms que van passar pel Racó és excepcional: Carles Riba, Miquel Martí i
Pol, Jaime Gil de Biedma, José Agustin Goytisolo, Rosa Leveroni, Josep Trueta,
J. V. Foix, M. Aurèlia Capmany, Enric Garriga, Josep M. Batista i Roca i fins a
quatre-centes cinquanta personalitats de tots els camps de la cultura.
Escletxes que s’obrien en la foscor de la dictadura!
Bibliografia
Cuyàs,
Emmanuel
El Manyà encès: en Terri de Mataró explica la
seva vida. Barcelona: Pòrtic, 1985.
Masriera i
Ballescà, Francesc
Jordi Arenas, la sublimació de l’art.
Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007.
Punsola
Vallespí, Josep
Obra poètica completa. Edició a cura de Maria-Mercè Bruguera
Editorial Alta Fulla col·lecció Caps de bou, 12, Mataró, 1989.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada