Nascut a Mataró el 19 d'agost de 1913, fou el fill gran del matrimoni
entre Anton Punsola i Bassó i Rosa Vallespí i Massip. El 1946 es casà amb Arcàdia Mitjans que esdevingué la musa de la seva
obra i que li esperonà la creativitat. I hi tindria un fill, en Manel. Va morir a Mataró el 1949. La seva obra poètica és rica i diversa. Té poemes d'una simplicitat
extraordinària, els poemes de cançoner –se sentia atret per la riquesa
expressiva de la poesia popular– o els de caire més circumstancial on prenen relleu
la quotidianitat i l'expressió emotiva; i alhora poemes de gran profunditat
metafísica, de caràcter post-simbolista per exemple. Poeta publicat
pòstumament, va deixar apunt per a ser-ho un recull de trenta-un poemes: Dels vinyars innumers. Poc abans de
morir va sortir a la llum el primer cançoner de muntanya que s’editava a
Catalunya: Cançons de muntanya, de nit i
de camí amb poemes de Josep Punsola i música d’Elisard Sala. Uns mesos
després es publicarien Amistat bandera
blanca i Poesies. Però no serà
fins al 1989 que s’editarà la seva obra poètica completa a cura de Maria Mercè
Bruguera.
Manuel Roca Cuadrada entrevista Jaume Vellvehí sobre Josep Punsola a M1Tv
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada