El Blog d'en Jaume Vellvehí


dijous, 1 de març del 2012

Josep Abril i Argemí, l’alcalde afusellat (16-03-1939)

Proclamació de la República a Mataró
El migdia del 14 d’abril de 1931, Lluís Companys i Francesc Macià proclamaven la República Catalana des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona i des del de la Generalitat, unes hores abans que es proclamés la II República Espanyola a Madrid. Aquell vespre a Mataró, es reuniren a l’ajuntament els regidors electes de la coalició Republicana Socialista, per a escollir l’alcalde provisional. Pel seu prestigi reconegut i fins a 1934, fou escollit Josep Abril i Argemí.

I amb la notícia del resultat electoral i l’exili del monarca, a Mataró tornà l’eufòria i l’efervescència revolucionària: després de la presa de possessió dels regidors de la coalició guanyadora, es van enlairar les banderes republicana i catalana a l’Ajuntament, i el bust d’Alfons XIII es va llançar pel balcó estavellant-se al carrer enmig dels aplaudiments de la multitud que s’hi aplegava.

El bust del Rei es llança al buit
L’endemà, l’alcalde Abril informava al president del govern provisional, com havia anat la presa de possessió dels nous regidors i la nova situació política a la ciutat. Deia així:
Tinc l’honor d’assabentar Vostra Excel·lència que en aqueixa població fou ahir tarda proclamada la República de Catalunya amb tot entusiasme i sense el menor incident desagradable, enarborant-se la bandera de la República i de Catalunya...”

Josep Abril havia nascut el 1869 a Santa Maria de Palautordera i de ben jove milità al Partit Federal Republicà essent escollit president del Comitè Republicà de Mataró el 1893. L’any següent ja era regidor a l'Ajuntament, cosa que repetiria en més d’una ocasió entrat el nou segle. Va fundar el diari El Nuevo Ideal i publicà en un volum alguns dels seus escrits periodístics i també un assaig. Durant la Setmana Tràgica va intervenir decisivament a fi d'apaivagar els revolucionaris i aturar els aldarulls a la ciutat. Fou un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya a Mataró i va participar en els fets d'octubre de 1934, motiu pel qual fou empresonat. En les eleccions del 1936, va donar suport a la candidatura del Front d'Esquerres esdevenint ocasionalment alcalde i a l’octubre d’aquell any, fou destinat a Dosrius com a comissari municipal fins al 1938. En aquests anys, junt a d’altres figures, va facilitar la salvaguarda i catalogació del patrimoni artístic, cultural i religiós de la ciutat. En acabar la guerra, no va voler exiliar-se essent detingut i sotmès a un consell de guerra sumaríssim que el condemnà a mort. Fou afusellat al Camp de la Bota el 16 de març de 1939.

Josep Abril i Argemí (1869-1939)
D’uns anys ençà anem repetint l’esbós biogràfic amb la pretensió d’incorporar definitivament el seu record en la memòria col·lectiva. Setanta i tants anys després, Mataró encara no pot reconèixer com cal l’alcalde Abril? Bé és cert que tenim un carrer amb el seu nom i que hi ha un compromís de fa temps de nomenar-lo Fill Adoptiu i dedicar un monument a la seva memòria, però no va essent l’hora, més en uns moments de desconcert com els actuals, d’agrair el valor i el talent d’aquella generació que es va comprometre i sacrificar pels ideals de llibertat i progrés social com Josep Abril i Argemí?

Vegeu també:

ABRIL ARGEMÍ, José: La revolución de Júlio de 1909 en Mataró. Tipografia Vila. Mataró, 1910. [Edició crítica a càrrec de LLOVET, Joaquim - SALICRÚ, Manel - SALICRÚ, Maria publicada als Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 94. MASMM-IMAC, Mataró, 2009, p. 28-39]

VELLVEHÍ, Jaume: Memòria Històrica: víctimes de la repressió franquista a Mataró, Parlament efectuat el 15 de març de 2007 en l’acte Mataró, memòria i futur, organitzat per ERC de Mataró en motiu de l’acte de record de l’afusellament de Josep Abril,  i publicat a Felibrejada. Butlletí del Grup d'Història del Casal, núm. 81, gener - febrer – març 2007.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars