Proclamació de la República a Mataró |
El migdia del 14 d’abril de 1931, Lluís Companys i Francesc Macià proclamaven la República Catalana des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona i des del de la Generalitat, unes hores abans que es proclamés la II República Espanyola a Madrid. Aquell vespre a Mataró, es reuniren a l’ajuntament els regidors electes de la coalició Republicana Socialista, per a escollir l’alcalde provisional. Pel seu prestigi reconegut i fins a 1934, fou escollit Josep Abril i Argemí.
I amb la notícia del resultat electoral i l’exili del monarca, a Mataró tornà l’eufòria i l’efervescència revolucionària: després de la presa de possessió dels regidors de la coalició guanyadora, es van enlairar les banderes republicana i catalana a l’Ajuntament, i el bust d’Alfons XIII es va llançar pel balcó estavellant-se al carrer enmig dels aplaudiments de la multitud que s’hi aplegava.
El bust del Rei es llança al buit |
“Tinc l’honor d’assabentar Vostra Excel·lència que en aqueixa població fou ahir tarda proclamada la República de Catalunya amb tot entusiasme i sense el menor incident desagradable, enarborant-se la bandera de la República i de Catalunya...”
Josep Abril havia nascut el 1869 a Santa Maria de Palautordera i de ben jove milità al Partit Federal Republicà essent escollit president del Comitè Republicà de Mataró el 1893. L’any següent ja era regidor a l'Ajuntament, cosa que repetiria en més d’una ocasió entrat el nou segle. Va fundar el diari El Nuevo Ideal i publicà en un volum alguns dels seus escrits periodístics i també un assaig. Durant la Setmana Tràgica va intervenir decisivament a fi d'apaivagar els revolucionaris i aturar els aldarulls a la ciutat. Fou un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya a Mataró i va participar en els fets d'octubre de 1934, motiu pel qual fou empresonat. En les eleccions del 1936, va donar suport a la candidatura del Front d'Esquerres esdevenint ocasionalment alcalde i a l’octubre d’aquell any, fou destinat a Dosrius com a comissari municipal fins al 1938. En aquests anys, junt a d’altres figures, va facilitar la salvaguarda i catalogació del patrimoni artístic, cultural i religiós de la ciutat. En acabar la guerra, no va voler exiliar-se essent detingut i sotmès a un consell de guerra sumaríssim que el condemnà a mort. Fou afusellat al Camp de la Bota el 16 de març de 1939.
Josep Abril i Argemí (1869-1939) |
Vegeu també:
ABRIL ARGEMÍ, José: La revolución de Júlio de 1909 en Mataró. Tipografia Vila. Mataró, 1910. [Edició crítica a càrrec de LLOVET, Joaquim - SALICRÚ, Manel - SALICRÚ, Maria publicada als Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 94. MASMM-IMAC, Mataró, 2009, p. 28-39]
VELLVEHÍ, Jaume: Memòria Històrica: víctimes de la repressió franquista a Mataró, Parlament efectuat el 15 de març de 2007 en l’acte Mataró, memòria i futur, organitzat per ERC de Mataró en motiu de l’acte de record de l’afusellament de Josep Abril, i publicat a Felibrejada. Butlletí del Grup d'Història del Casal, núm. 81, gener - febrer – març 2007.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada